Comunicat en suport al poble kurd:

Els atacs de l’Islamic State (ISIS) sobre la ciutat de Kobanê, situada a l’àrea autònoma de Rojava, a la frontera síria-turca del Kurdistan, s’han intensificat en els darrers dies, després de 23 dies d’intents d’ocupar la ciutat. Milers de membres d’ISIS estan arribant de tot el món per atacar el centre de la ciutat, fins ara defensat per les Forces de Defensa Popular (YPG) i les Forces de Defensa de Dones (YPJ). Aquests atacs intensifiquen les massacres que ISIS ha estat duent a terme a Síria durant els darrers dos anys, sense cap acció ni reacció exterior. Violen i rapten dones que després venen com a esclaves sexuals i maten centenars de civils. Les lluitadores kurdes que formen les Forces de Defensa de Dones (YPJ) estan liderant la resistència i plantant cara als grups islamistes més reaccionaris, misògins, sexistes i assassins que estan assetjant el seu territori.

PER UNA FESTA MAJOR LLIURE DE SEXISME

Mirades, gestos, paraules, bromes, insults, humiliacions, gelosia, tocaments, assetjament...
NO ÉS NO.

Malauradament en espais de festa podem viure situacions 

en les que no ens sentim còmodes.

On aguantem comentaris i actituds en les que ens podem 

sentir víctima d’una agressió.

Ja n'hi ha prou de sentir-nos agredides per mirades, 

gestos i paraules. No toleris que et perdin el respecte.

Per unes Festes sense agressions sexistes

Per un #1deMaig feminista i anticapitalista, cuidar també és treballar!

La precarietat té nom de dona, cuidar també és treballar! 
Volem que les persones siguin el centre del sistema i no els mercats! 

La feminització de la pobresa és un fet. Els atacs als nostres drets socials i laborals a través de retallades i reformes aguditzen la precarietat i perpetuen la violència estructural i econòmica sobre les dones. 

Aquest sistema se sosté gràcies al treball invisibilitat que estem obligades a fer les dones.
Treball que no està reconegut ni té cap dret ni garantia, però el treball domèstic i de cures produeix riquesa i benestar. 

Pel reconeixement del treball reproductiu i de cures! 
cuidar també és treballar!

Dia de les Lesbianes

Avui 26 d'abril és el dia anomenat de la "visibilitat" lèsbica. No deixa de ser curiós que un dia a l'any que és una diada lèsbica (a part del genèric 28 de juny) inclogui el terme 'visibilitat'. Sovint es diu que les lesbianes, en comparació amb els gais, no som tan visibles, no sortim tant visiblement (fent tant soroll?) de l'armari, etc. Però de quina visibilitat estem parlant i quines són les condicions d'aquesta visibilitat? La visibilitat de la qual parlen sempre té a veure amb l'ocupació de l'espai d'una certa manera, amb territorialitzacions determinades, ja sigui amb manifestacions, rues, zones d’habitatge, d'oci, de consum, etc. És quan es posa l'èmfasi en aquest tipus de visualització que les lesbianes esdevenim invisibles

Però, realment les lesbianes no som visibles? I si no ho som, algú s'ha preguntat per què o, més important encara, si ho volem ser de la manera en què es pensa que s'ha de ser visible? Fer visible les reivindicacions i les lluites de les lesbianes, heterogènies i farcides de diferències entre nosaltres, sembla el màxim objectiu del moviment, però algú s'ha preguntat des d'on s'imposa aquesta no qüestionada constatació d'invisibilitat? Des de quina posició s'afirma que les lesbianes no som prou visibles i, així, ens hem de visibilitzar? Algú s'ha preguntat què implica ser visible (en el sentit criticat) per a les lesbianes? En la majoria dels casos, fer-se visible en aquest sentit implica discriminació, estigmatització o simplement rebuig. 

8 de Març - Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, Desobediència feminista!

Manifest comissió 8 de març:

 Aquest 2014 comença amb una de les ofensives patriarcals més greus dels últims 30 anys: la contrareforma de la llei de l'avortament dissenyada pel PP. Aquest projecte de llei representa un atac clarament patriarcal i fonamentalista contra les dones i la nostra lliure determinació sobre els nostres cossos i les nostres vides. Una reforma que pretén infantilitzar-nos, victimitzar-nos i, en definitiva, desautoritzar-nos com a subjectes decisoris, tot atorgant la potestat sobre els nostres cossos a l'Estat, l’Església, metges, psiquiatres, psicòlegs, pares i d'altres “experts”, que tornaran a tenir el poder de forçar-nos a ser mares, mentre que a dones solteres, lesbianes o bisexuals se'ls nega el dret de ser-ho vetant-los l’accés a la reproducció assistida en un clar exemple de discriminació i d'apologia d'un únic model familiar legítim: l'heterosexual. Però nosaltres desobeirem, lluitarem i continuarem avortant com hem fet al llarg de tota la història, així com també seguirem establint relacions sexoafectives lliures, entre nosaltres i en contra de la seva moral.

Crònica Conferència Jineoloji, Colonia – 28 de febrer -2 de març

Del 28 de febrer al 2 de marc ha tingut lloc a Colònia, Alemanya, la Conferència “Jineoloji, Jineology- Radical thinking from the women’s perspective” [Jineoloji – Pensament radical des de la perspectiva de les dones], organitzada per diverses associacions i organitzacions que treballen per l’alliberament de les dones kurdes – Utamara (Alemanya), Cenî (Alemanya), International Free Women’s Foundation (Paisos Baixos) i IXK-Jin, organització de noies estudiants del Kurdistan. 

Tres membres de Gatamaula vam ser-hi presents i vam tenir l’oportunitat de participar amb una ponència, així com de conèixer més a fons el moviment de dones del Kurdistan i compartir experiències amb dones d’altres llocs del món (Sud-Africa, Filipines, Suècia, Alemanya, Anglaterra, etc.).

CRÒNICA: Acte d'honorança a Sakine Cansiz, Fidan Dogan i Leyla Söyleme.

El passat 10 de gener, divendres a la Barraqueta (Ateneu independentista de la Vila de Gràcia) es va celebrar un petit acte de record a les 3 activistes kurdes, Sakine Cansiz, Fidan Dogan i Leyla Söylemez, assassinades fa un any, el 9 de gener, a París.

Es va obrir l’acte amb uns poemes musicats, de Bejan Matur (poeta kurda) i de Maria Mercè Marçal, i algun dedicat a elles expressament. Posteriorment, una companya de Gatamaula va agafar la paraula per explicar qui eren, i donar a conèixer la lluita de les dones kurdes. Finalment es va passar el documental sobre la vida i lluita de Leyla Zana, una de activistes polítiques kurdes més significants. Ens vam reunir unes 40 persones, un acte acollidor l’objectiu del qual és que les seguim recordant i seguim difonent la seva lluita, perquè la solidaritat internacionalista és el compromís de totes les revolucionàries.

COMUNICAT: LES AGRESSIONS SEXISTES ALS ESPAIS POLÍTICS

Els col·lectius feministes locals sotasignants, volem denunciar la falsa premissa de la que es parteix quan, conscient o insconscientment s’assumeix que els espais polítics on desenvolupem la nostra militància, per una suposada voluntat de transformació social dels seus membres, esdevenen de facto llocs on no existeixen relacions de poder. 

Assenyalarem públicament i anomenarem les agressions sexistes i sexuals com el que són. La pertinença d’un home als moviments socials no l’exclou de ser assenyalat públicament si ha agredit una dona, no ha de quedar impune ni una sola manifestació violenta d’aquest sistema patriarcal que precisament tots i totes estem combatent.

Exigim a col·lectius, casals, ateneus i organitzacions polítiques voluntat de canvi i autocrítica. Que facin un treball polític entorn a la violència i les agressions, que se sumin a la denúncia pública i que expulsin els seus militants quan són denunciats. Per coherència política.

S’ha de vetar l’entrada dels agressors als espais polítics. No poden gaudir de llibertat de moviment. Suposen un perill per a qualsevol dona. És essencial que casals i ateneus siguin espais de confiança i seguretat. Si el cercle més proper no exclou aquest home dels espais on es troba la dona, aquesta està essent novament agredida, ara per part del seu entorn.

Fem una crida a les dones que han patit agressions en aquests espais a que s’empoderin i denunciïn els seus casos. Entre totes perdrem la por. Els col·lectius feministes sempre recolzarem la dona agredida, respectant la seva voluntat i els seus ritmes alhora de gestionar la resposta a l’agressió. 

La solidaritat feminista és la nostra millor arma i és la única garantia per actuar al marge d’interessos i influències que ens allunyin del nostre objectiu principal i ens acabin fent còmplices d’aquesta situació. 

Fora els agressors dels espais alliberats! 
Volem ser dones lliures en assemblees lliures! 

A Cavall de Forques

Acció Lila

Assemblea de Dones Feministes de Gràcia

Adona’t

Cau de Llunes

Dones en Lluita de Castelló

Gatamaula

Hora Bruixa

Justa Revolta

La Ruda

25N - Juntes i Lliures Desmuntem la Cultura de la Por!

Manifest Xarxa de Dones feministes contra la Violència:

25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes, conscients del perill que vivim, que els nostres drets es retallen dia a dia, i que pretenen retallar també el nostre poder de decisió i autonomia, estem aquí, de fet com cada dia, posant-nos en joc.

Posant-nos en joc aquí, avui, sempre, per manifestar que som lliures. per clamar i proclamar que nosaltres decidim sobre els nostres cossos i les nostres vides. No som armes ni botins enmig dels conflictes armats al món. No som material d’intercanvi ni penyores de les pugnes de poder, dels extremismes religiosos, de les cultures patriarcals. No som violables, manipulables, intercanviables, reprimibles, censurables, mutilables, silenciables, usables ni rebutjables. No acceptem que es legisli sobre el nostre cos. Som font de vida i criatures meravelloses que el patriarcat amaga i intenta destruir.

Crònica Jornades feministes PPCC - 16N TGN

El dissabte 16 de novembre van tenir lloc a Tarragona les primeres Jornades feministes dels Països Catalans per a dones, lesbianes i trans, organitzades per diversos col·lectius locals feministes. 

Aquestes van sorgir de la necessitat que sentíem de tenir i compartir un espai de debat amb altres dones feministes. D’aquest espai finalment van participar al voltant de 200 companyes, on vam comptar amb veus de diferents punts del Principat, País Valencià i del les Illes, superant així totes les expectatives de participació previstes en un principi pels els col·lectius organitzadors.  

28 de setembre avortament lliure i gratuït!

28 de Setembre, pel dret al propi cos, avortament lliure i gratuït! #Jodecideixo i #Jodesobeeixo la Contrarreforma de l'Avortament #SOSdretalpropicos

Manifestació 18h davant la delegació de Govern, Barcelona .

Crida a participar en les diferents mobilitzacions: 

Des que va arribar al govern, el Partit Popular ens amenaça amb derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i d’Interrupció Voluntària de l'embaràs (IVE) que es va aprovar l'any 2010 i tornar a una versió més restrictiva de la llei de despenalització parcial de l’avortament de 1985. Ara sembla que va de debò i el Ministre de Justícia i Interior, Alberto Ruiz Gallardon, ha anunciat que el proper mes de d'octubre posarà en marxa una reforma que ens posarà a la cua d'Europa pel que fa al reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones.

Acte polític el 25 de setembre: SI NO PODEM DECIDIR NO PODEM SER LLIURES, INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT

Des de la campanya "Independència per canviar-ho tot" hem convocat un acte polític el pròxim 25 de setembre per plantar cara als grups ultra catòlics i espanyolistes que un cop al mes es passegen pels carrers de la sagrada família, proclamant "el dret a vida". O més ben dit negant el dret a decidir sobre el seu propi cos a les dones.

Volem dir ben alt que tenim el dret a decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra nació. I que així com plantem cara a les imposicions espanyoles també ho farem al projecte de llei del PP, que pretén fer-nos retrocedir 30 anys enrera.

Per tot això, us esperem i us necessitem el proper dimecres 25 de setembre a les 20h al Passeig Gaudí, davant de la Sagrada Família.

Manifest de l’esquerra independentista – Onze de setembre de 2013

La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família.

 

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Un altre atac al dret al propi cos de les dones

Aquests darrers dies, lesbianes i dones solteres hem sortit al diaris. Per desgràcia, com a punt de mira de les polítiques discriminatòries del govern espanyol. I encara que ens intentin confondre, les propostes de la ministra de Sanitat sobre qui podrà accedir a la reproducció assistida responen, únicament, a qüestions ideològiques. Que només les parelles heterosexuals puguin accedir a la reproducció assitida a través de la sanitat pública és una mesura heterosexista, classista i discriminatòria.

Com amb tantes altres qüestions, aleguen que els motius no són ideològics sinó que són mesures necessàries en moments de crisi o que responen a criteris mèdics. Tant uns arguments com els altres són falsos jocs de paraules per amagar la seva intenció real: limitar el dret al propi cos de les dones, permetent només que les lesbianes i dones solteres que tenen suficients recursos com per pagar-se la reproducció assitida privada puguin accedir a aquestes tècniques.

Sobre la prohibició del burka: no en nom nostre.

Una reflexió feminista des de Ca la Dona:

Com haureu vist pels mitjans de comunicació, mentre un sector de dones feministes estan realitzant una campanya anomenada #burkamutila, a favor de la prohibició de l’ús del burka als espais públics, el govern de la Generalitat s’està plantejant efectivament prohibir el burka, sota l’argument de la seguretat ciutadana. 

El 2010, en el procés de les eleccions del moment, es va produir ja aquest debat. La Rimaia resumeix bé els arguments contra la prohibició del burka en el text que trobareu en aquest enllaç. Aquell any, el Consell Nacional de Dones de Catalunya va aprovar el posicionament que podeu llegir aquí.

En tot cas, avui i aquí, ens sembla important remarcar que des dels feminismes és difícil justificar un alliberament obligatori (concepte contradictori en si mateix) de cap dona. Dones a les que, a més, dubtem que sel’s hagi preguntat res, donat que se les victimitza i no se’ls hi reconeix una veu pròpia.

28J feminista: Som a tot arreu !

Manifest feministes indignades:
Lesbianes i trans feministes som avui aquí perquè som a tot arreu. Sempre hi som. Som aquí perquè juntes creem, construïm, reivindiquem i aprofitem la nostra ràbia per inventar relacions lliures de les normes heteropatriarcals i capitalistes.

Som aquí perquè només amb un 28 de juny feminista podrem assolir un alliberament sexual real i unes relacions lliures de dinàmiques de poder. Com molts espais de les nostres vides, alguns contextos gais estan mancats de perspectiva feminista. Aquest fet ens cabreja, ens entristeix i, a més, ens avorreix profundament. Ens trobem amb espais plens de misogínia dins un moviment suposadament “LGTB”, però que sovint acaba repetint esquemes de relació jeràrquica i patriarcal, ignorant les nostres realitats. Aquesta és la nostra lluita i aquest és el nostre espai.

Manifest unitari amb motiu del 28 de juny, dia internacional per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex

Avui, 44 anys després que les companyes de Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir que ja no podien donar ni un pas enrere en els drets de les persones, als Països Catalans la lluita per l’alliberament sexual continua tenint el mateix sentit objectiu.

I és que, com hem dit, 44 anys després i en un context on semblava que s’havien assolit les màximes quotes d’alliberament per a totes les persones LGTI, just el contrari del que qualsevol de nosaltres podia pensar, l’ofensiva contra els nostres drets s’ha intensificat.

Una ofensiva engegada per la dreta més rància de l’estat, una ofensiva que carrega en tots els nostres drets, com a poble, com a classe, i també i com sempre hem denunciat contra els nostres cossos i sexualitats.

Parlament de Gatamaula al Zîlan Festivala Jinan

Luchadoras, 

La ejecución política de las compañeras Fidan Dogan, Sakine Cansiz, y Leyla Saylemez en el pasado mes de enero fue un golpe duro para el movimiento de liberación kurdo, y también un golpe duro para todas las feministas luchadoras del mundo. La historia de vuestro pueblo está marcada por las brutales heridas hechas por los estados imperialistas opresores, y estamos con vosotras en el combate de evidenciar la represión que habéis sufrido y  que hoy todavía la seguís padeciendo.

Gatamaula al Zilan festivala Jinan a Dortmund (Alemanya)

 

Ara fa quasi un mes les companyes del moviment d’Alliberament de Dones del Kurdistan (KJB) van fer una gira per diferents poblacions dels Països Catalans, gràcies a la coordinació de diferents col·lectius feministes, i vam poder conèixer la situació de les dones, la seva lluita i organització al Kurdistan. Després d’aquest enriquidor contacte, les companyes del Kurdistan ens van convidar a les companyes de Gatamaula a participar al “Festivala Jinan” (Festival de les dones), celebrat a la ciutat Dortmund a Alemanya. 

crònica 1er de maig

Ahir, 1r de maig, centenars de persones van manifestar-se pels carrers de Barcelona convocats pels moviments socials i organitzacions polítiques alternatives.

Tot i el creixement de la participació activa en aquests espais durant els darrers anys i la seva també creixent tendència aglutinadora, la majoria de discursos solen seguir centrant-se en l'explotació que pateix la classe treballadora, regida per les precàries condicions laborals i les retallades de drets i sous, la qual en els darrers anys s’ha trobat accentuada per l'actual situació de crisi econòmica i social. Hi ha, però, una explotació i opressió que no apareix gairebé mai en aquests discursos i que també és inherent al sistema Heteropatriarcal-Capitalista: la divisió sexual del treball i l’eterna invisibilització del treball reproductiu i de cures.