27 de nov. 2012

500 persones es manifesten a Barcelona en el dia contra la violència de gènere

25N ni callarem ni ens silenciaran! 
La violència masclista 
no s'atura per la campanya electoral!

La prohibició de la Junta Electoral davant la convocatòria històrica del 25 de novembre dia Internacional contra la violència de gènere, no va impedir que més de 500 persones desobeïssin la prohibició i assistissin a la manifestació de Barcelona sota el lema "Cap silenci davant la violència masclista. Dones lliures en països lliures". 

Una data internacional, que es celebra des de fa més de 20 anys, i aquest any coincidia sense cap explicació lògica i invisibilitzant aquesta data amb les eleccions al principat de Catalunya.



Davant la negació al recurs presentat contra la decisió de la Junta electoral la marxa va ser desconvocada a última hora per les pròpies organitzacions feministes. Les 500 persones van assistir a la protesta de forma individual darrera d'una pancarta que no anava signada per cap associació.

Al arribar al Palau de la Generalitat es va denunciar la decisió de la Junta, la cruesa amb la que les dones estan patint el context econòmic, la violència masclista física i psicològica, la nova llei de l'avortament i es va fer una crida a la defensa del dret al propi cos i es va apostar per la organització com a únic mètode factible davant la societat patriarcal. A més a més, també va haver un parlament a favor de la solidaritat amb el poble Palestí i totes les dones que allà pateixen la violència diària derivada de la ocupació israeliana.

MANIFEST: Dones lliures en països lliures

Sóc Rosa, i no surto sola a la nit.
Sóc Dèlia, i no tinc accés a una sanitat pública i de qualitat.
Sóc l’Amineh i visc a un camp de refugiats des de què vaig nàixer.
Sóc Margarita i faig front jo sola a la feina de la llar i la cura dels infants.
Som la Clara i l’Eva i no tenim perquè amagar-nos per gaudir de la nostra sexualitat.
Sóc Wanjiru i vaig ser tancada a un CIES, per buscar una vida millor.
Sóc l’Esther, i em van detenir per anar a una manifestació un dia de vaga general.
Sóc Carme i la meua organització ha vist minvat els recursos econòmics per ajudar a les dones que pateixen violència masclista.
Sóc la Mercè i amb la reforma laboral m’han condemnat a la precarietat.
Sóc Cristina i vaig canviar els meus temps i conviccions perquè em sentia segura amb la meva parella.
Sóc Anna vaig utilitzar un mètode anticonceptiu que no volia perquè ell el preferia.
Sóc Paula i vaig aguantar els seus insults i vexacions, pels meus fills.
Sóc Maria del Mar i em vaig sentir inferior durant molt de temps.
Sóc Montserrat i em van fer sentir víctima, avaluada i analitzada en cada moment del procés judicial.
Sóc. Savita Halappanavar ciutadana india i he mort a Irlanda perquè l’avortament és il·legal.
Sóc Jennifer, amb 17 anys em prostituïren als carrers de Barcelona, em vaig escapar i van assassinar el meu pare a Nigèria.
Sóc la Bineta, una dona congolesa de la campanya internacional contra els crims contra les dones als conflictes armats i necessitem aplegar totes les veus de les dones del món.
Sóc Blanca i vaig ser una dona maltractada. Vaig patir violència psicològica i sexual dins la meua pròpia llar. Durant anys em vaig sentir anul·lada com a individua. Lligada per la por vaig esforçar-me perquè la relació millorés, perquè ell reconegués tots els esforços que jo feia per canviar, i estiguéssim bé, però mai era prou, així vaig entrar en un cicle destructiu. Però vaig sortir gràcies a un col·lectiu de dones. Poc a poc, vaig aprendre que no calia aguantar, que moltes de les inseguretats que sentia no eren veritat, ell me les havia fet creure a base de repetir-me  com de malament feia les coses i què poc valuosa que jo era. Vaig aprendre que podia ser feliç i fer-me respectar. Així, vaig recuperar la persona que jo era abans, enfortida, coneixedora de mi, per fi podent sentir que sóc l’ama de la meua pròpia vida.

Dia rere dia les dones del món patim violències que limiten la nostra llibertat i felicitat. Aquestes violències poden vindre de persones properes a nosaltres, de persones desconegudes o d’institucions. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les retallades en els drets socials, la inseguretat laboral i l’augment de la pobresa, aquestes violències estan creixent. L’atac contra el dret al propi cos, l’atac contra els nostres drets socials i laborals, l’augment de la càrrega de cures, els atacs constants de la caverna ideològica, la reducció dels recursos per projectes socials, fan evident l’atac patriarcal contra les nostres vides.

Nosaltres, les dones, diem prou!
Ni som víctimes ni estem disposades a acceptar les vostres violències.

Per això ens seguim organitzant i seguim lluitant, amb esperança i valentia, 
per defensar allò que som, dones lliures.