Un any més, el 25 de
novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones
i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quanla Primera Trobada de les
Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar enmemòria de les germanes
Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per ladictadura de Trujillo a la
República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una datacentral dels diferents
feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de laqual s’organitzen
nombrosos actes i iniciatives feministes.
És per això que no entenem
que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat. I ho entenem encara menys si
pensem en l’abast de la violència masclista, fenomen quetravessa tota la nostra
societat i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural
que ha d’implicar tota la
ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que
minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit
domèstic, relegant de nou aquesta
problemàtica a l'àmbit privat.
El 25 de novembre és un dia
per a recordar totes les dones que han estat assassinades en aquests degoteig constant
any rere any, i totes les dones que actualment estan patint violència. És un dia de
denúncia i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre dret a
viure sense violències. També és un dia d’esperança i de solidaritats entre totes les
dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la nostra llibertat i el nostre
dret a la felicitat, violències que poden venir del nostre entorn familiar, de persones
desconegudes o de les pròpies institucions.
I és per tot això que
considerem que tenim raons suficients per a mantenir la crida a la manifestació el 25 de
novembre, a la qual convidem totes les dones i tota la societat, a les 18h a
Canaletes per anar plegades a la Plaça Sant Jaume.
Volem denunciar que, des de
la nostra experiència, cada cop es fa més palès que les dones en situació de
violència masclista són pitjor ateses, que hi ha una disminució alarmant de recursos públics
i els que aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la Llei dels drets de les dones
contra la violència masclista corre el perill de quedar reduïda a una mera carcassa
de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos necessaris o per buidar-la
dels continguts feministes aportats per molts grups de
dones.
Actualment ens trobem amb la reacció de la dreta conservadora
i amb la crisi: reacció de la dreta política i
social, dels grups vinculats a la jerarquia catòlica contra els
avenços de les dones i contra els
postulats feministes en el dret a decidir i d’altres. En el tema
de les violències masclistes,
la reacció elabora un discurs que presenta les dones com a excessivament protegides i
no sempre creïbles i els homes com a indefensos i aquest discurs es va filtrant en el
teixit social i entre els professionals: qüestions com la demanda de custòdia
compartida, les contradenúncies dels agressors quan veuen que seran denunciats, o algunes
de les sentències clarament desfavorables a les dones són exemples d’aquesta
influència.
Les dones denuncien menys perquè quan entren en la roda judicial són elles les
monitoritzades i les avaluades, sembla que per una bona part del nostre sistema judicial
sigui més important que una dona pugui haver fet una denúncia falsa que el que
un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als fills i filles d'aquestes
dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més important el manteniment de
l'estructura de la família patriarcal que la protecció de les
persones més vulnerables a patir
violència.
La crisi és feta servir com
a excusa per a desmantellar allò públic, els drets socials, els drets econòmics i la
democràcia, per a desmuntar les nostres vides. Sabem que els efectes que provoca aquest
ferotge atac a la sostenibilitat d’una vida digna per a la gran majoria de les persones es
resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les dones que suporten una enorme càrrega
de treball de cura. No estem en condicions de quantificar els efectes que causen el
fet de no arribar a final de mes, la por a perdre la casa, un desnonament o haver de viure
en una habitació tota una família, en termes d’augment de la violència contra les
dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més difícil la vida de
moltíssimes dones i que amb la justificació de la crisi s’estan
retallant
recursos previstos per la
llei, recursos en atenció, recursos jurídics, recursos socials, desfent el que amb les
nostres mobilitzacions havíem aconseguit.
Ni l’onada de
conservadorisme, amb el seu discurs familista que ens vol tancades a casa, que desacredita les
dones i reforça els maltractadors, ni les polítiques d’austeritat que redueixen a cendra els
drets i la possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer callar. Ens seguim
organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som dones lliures en països
lliures
Xarxa de Dones
Feministes contra les violència
prouagressionsalesdones@gmail.com
Aquí teniu el cartell i el manifest de la Xarxa de Dones Feministes contra la violència amb motiu de la celebració del dia 25 de novembre, Dia Internacional per la no violència contra les dones i les nenes. També, el comunicat de premsa i el vídeo de la declaració davant la coincidència del 25 de novembre amb les eleccions a Catalunya.
Aquí teniu el cartell i el manifest de la Xarxa de Dones Feministes contra la violència amb motiu de la celebració del dia 25 de novembre, Dia Internacional per la no violència contra les dones i les nenes. També, el comunicat de premsa i el vídeo de la declaració davant la coincidència del 25 de novembre amb les eleccions a Catalunya.