Des del punt inicial a la Rambla del Raval, el piquet va anar cap a un supermercat del barri de St. Antoni per a expropiar-hi aliments de primera necessitat per a dones precàries, migrants sense papers, aturades, treballadores domèstiques, mestresses, jubilades.... Entre càntics feministes i anticapitalistes, el piquet va tancar una seu del Departament de Benestar Social i va posar davantals a algunes de les estàtues del recorregut, per visibilitzar els treballs domèstics i de cures que el capitalisme patriarcal fa recaure sobre les dones, i que, tanmateix, és el pilar sobre el que se sustena el treball productiu.
La jornada d'ahir va mostrar que el feminisme anticapitalista creix amb força a la ciutat.
Res no ens aturarà!
Visca la lluita feminista anticapitalista!
Més notícies: http://agencia29.net/Expropiant-el-capitalisme-patriarcal
Més notícies: http://agencia29.net/Expropiant-el-capitalisme-patriarcal
Manifest:
Contra
els ajustos estructurals i la carestia de la vida, expropiem el capitalisme
patriarcal
Estem
fartes de treballar explotades pel mercat, l’estat i la societat. Abans del
crack financer, les dones ja estàvem en crisi: èrem el doble d’aturades,
sobrevivíem treballant a l’economia submergida o en feines assalariades en
condicions de discriminació i precarietat, amb un 32% menys de sou, amb
contractes de treball temporal i parcial, amb més risc de ser acomiadades i de patir assetjament laboral i sexual. El mercat de treball, pensat per a treballadors a jornada completa durant
40 anys de la vida, ens considera
les úniques responsables de la llar i de la cura de criatures, familiars grans
o persones que necessiten atencions i ens expulsa de diverses formes perquè fem
aquest treball sense cost per les empreses, cobrant menys prestacions d’atur i
menys pensió: som la mà d’obra de reserva i prescindible. La societat i l’estat
també ens endosen tot el treball
domèstic, reproductiu i de cura, que fa possible les vides humanes i no apareix
a les estadístiques perquè no es considera activitat econòmica, i les
treballadores i cuidadores domèstiques professionals tenen sous de misèria i
condicions de treball abusives. Les mares assalariades porten vides
insostenibles per una conciliació de la vida personal, familiar i laboral que resol
les tensions entre la feina i la llar
carregant-les a les dones; el 99% de cuidadores de persones amb diversitat
funcional a qui l’estat donava un infrasalari per aquesta tasca, ni tan sols l’han
cobrat ni el cobraran per la tisora de les retallades. I les dones dediquem més
de 4,7 hores diàries a les tasques reproductives i de cura mentre els homes no
n’assumeixen ni dues.
Estem
fartes de veure com les retallades i els ajustos estructurals ens roben la
vida. Les retallades en salut i educació públiques ens imposen més treball de
cura: atendre familiars que es recuperen d’una operació a casa; acompanyar-los
a centres mèdics fora del barri degut al tancament de CAPS ihospitals; preparar
el menjar a les criatures per subsidiar la tisorada als menjadors escolars… Ens
estan deixant sense feina perquè som majoria entre el funcionariat, ens estan
treient les pensions per a persones en situació d’exclusió social, quan un 52%
de les perceptores som dones. A les que som migrades i hem pagat impostos
treballant en les feines que no volia ningú, ens toca el retorn ‘voluntari’ als
nostres països d’orígen; les que no tenim papers hem perdut el dret a la
assistència sanitària i hem de pagar-nos els avortaments i les cessàrees perquè
el govern espanyol i català no ens consideren persones amb drets. Ara el govern
espanyol vol reformar la llei d’avortament per controlar com es produeixen
noves vides humanes explotables i negar-nos el dret a decidir sobre el nostre
cos: a les heterosexuals, a les lesbianes estigmatitzades i perseguides per
insubmisses a la sexualitat i la família heteropatriarcal; a les transexuals i
transgènere a qui la ciència tracta com a malaltes i la crisi ha arrabassat el
dret a accedir a operacions sanitàries i recursos hormonals. 
Estem
decidides a plantar cara al robatori. Al robatori dels bancs que han generat
un deute ilegítim que estem pagant totes i tots; al robatori dels governs
català i espanyol que destrueixen els drets socials i regalen les nostres vides
a bancs i multinacionals, que alliberen a lladres com Rato, Urdangarin, Millet
i Alavedra, que amnistien el frau fiscal mentre ens pugen l’IRPF, l’IVA i el
preu dels transports públics; al robatori de les grans superfícies i el lobby agroalimentari,
que s’embutxaca milions de dolars tot especulant amb el preu dels aliments,
expoliant terres, destruint les xarxes de distribució alimentària i l’agricultura
de subsistència amb el que les dones produïm fins el 80% dels aliments als
països del Sud i el 50% al Nord. Com les dones de la revolta contra els preus
del pa del gener de 1918, que aturaren Barcelona expropiant fleques, comerços, vaixells i
carboneries, tancant botigues, teatres i cafès, aturant tramvies, plantem cara
a la carestia de la vida i expropiem als responsables. Perquè això no és una
crisi, sinò el sistema capitalista i patriarcal, fem vaga laboral, social, de
cura i de consum. Expropiem aquests bens de primera necessitat per exercir els drets
econòmics que ens roben cada dia els responsables de l’estafa. No devem, no
paguem, de nosaltres depèn. Som la meitat del món i podem girar la truita. Revoltem-nos!
#14N:
Assemblea de feministes per la vaga general, social, de consum i del treball de
cura
