Una reflexió feminista des de Ca la Dona:
Com haureu vist pels mitjans de comunicació, mentre un sector de dones feministes estan realitzant una campanya anomenada #burkamutila, a favor de la prohibició de l’ús del burka als espais públics, el govern de la Generalitat s’està plantejant efectivament prohibir el burka, sota l’argument de la seguretat ciutadana.
El 2010, en el procés de les eleccions del moment,
es va produir ja aquest debat. La Rimaia resumeix bé els arguments
contra la prohibició del burka en el text que trobareu en aquest enllaç. Aquell any, el Consell Nacional de Dones de Catalunya va aprovar el posicionament que podeu llegir aquí.
En tot cas, avui i aquí, ens sembla important remarcar que des dels
feminismes és difícil justificar un alliberament obligatori (concepte
contradictori en si mateix) de cap dona. Dones a les que, a més, dubtem
que sel’s hagi preguntat res, donat que se les victimitza i no se’ls hi
reconeix una veu pròpia.
És cert que les que escrivim això no en duem, de burka (ni tampoc
talons d’agulla, ni mantellines per entrar a missa, ni pantalons que no
ens deixen respirar -bé, a vegades si).
Les que escrivim això treballem per eradicar tot allò que suposi una
limitació a la nostra llibertat, un control dels nostres moviments, del
nostre cos. Però sempre des del respecte a la veu, la decisió i el
procés personal de cada dona, sense victimitzar-nos.
En tot cas, estiguem alerta per si alguna dona, qualsevol dona,
necessita del suport d’altres dones per a sortir d’una situació de
violència, si és el cas. I estiguem alerta també per a sentir les
voluntats i els desitjos de les dones que no són com una mateixa.
No volem la prohicició del burka. Diem prou a les imposicions,
vinguin d’on vinguin: del marit, de l’esquerra, de la dreta, dels
governs, de les religions, de les modes o de les amigues que ens volen
salvar.
Volem dret a decidir, autonomia sobre el propi cos, relacions lliures i igualitàries, i una major mediació femenina en el món.
I si l’argument de la seguretat és realment en el fons d’aquest debat
(cosa que dubtem), què dir d’un Estat (català, espanyol o d’arreu del
món) que desconfia sistemàticament de la ciutadania ? El fet és que uns
governs cada cop menys democràtics ens tracten de forma cada cop més
vigilant, restrictiva i autoritària. Estiguem atentes perquè aquest
estiu, a més de la possible prohibició del burka, pot caure sobre totes
nosaltres com una gran llosa la reforma del Codi Penal.
(Aquí, el posicionament de SOSRacisme)