Aquests darrers dies, lesbianes i dones solteres hem sortit al diaris. Per desgràcia, com a punt de mira de les polítiques discriminatòries del govern espanyol. I encara que ens intentin confondre, les propostes de la ministra de Sanitat sobre qui podrà accedir a la reproducció assistida responen, únicament, a qüestions ideològiques. Que només les parelles heterosexuals puguin accedir a la reproducció assitida a través de la sanitat pública és una mesura heterosexista, classista i discriminatòria.
Com
amb tantes altres qüestions, aleguen que els motius no són ideològics sinó que
són mesures necessàries en moments de crisi o que responen a criteris mèdics.
Tant uns arguments com els altres són falsos jocs de paraules per amagar la
seva intenció real: limitar el dret al propi cos de les dones, permetent només
que les lesbianes i dones solteres que tenen suficients recursos com per
pagar-se la reproducció assitida privada puguin accedir a aquestes tècniques.
El
segon argument és el mèdic. Les lesbianes i dones solteres no són estèrils i la
sanitat només ha de cobrir això, diu la ministra. Cap lesbiana ni dona soltera
és estèril? I si una dona lesbiana té problemes de fertilitat, pot llavors
accedir a aquests serveis? Segons els seus arguments, qualsevol dona soltera o
lesbiana amb problemes de fertilitat hauria de poder, no?. Però llavors diu que
la infertilitat es "l'absència de consecució d'embaràs després de 12 mesos
de relacions sexuals amb coit vaginal sense ús de mètodes anticonceptius".
Aquesta mesura és evidentment discriminatòria, ja que obliga a lesbianes i
dones solteres a tenir aquest tipus de relacions. Però, fins i tot assumint
aquesta definició, vindrà la senyora Ana Mato a veure si he tingut relacions
sexuals durant 12 mesos amb coit vaginal? La senyora Mato va a casa de les
parelles heterosexuals a comprovar si realitzen el coit durant 12 mesos? De la
mateixa manera que una parella heterosexual pot afirmar-ho, també una lesbiana
pot afirmar haver tingut relacions sexuals d'aquest tipus durant un any. I
evidentment, una dona soltera també. La relació entre la pràctica sexual que
porta a l'embaràs i el tipus de família que cada dona decidexi construir no és
una relació tan directe. Això demostra com el fet d'excloure les lesbianes i
les dones solteres no és perquè no tinguin una pràctica sexual determinada (ja
que, poder, podem) sinó pel tipus de família que volen construir.
I
encara hi ha una altra qüestió. La ministra diu que 'la manca d'home no és un
problema mèdic'. Molt bé, i el casament heterosexual amb un home estèril
tampoc. Els tractaments de reproducció assistida també s'ofereixen gratuïtament
a dones perfectament fèrtils amb companys estèrils. Per què no diu la senyora
Mato que escollir un home estèril per formar una família no és un problema
mèdic? Haver escollit un altre marit i no tindries problemes! Tant social és
voler tenir una criatura amb una altra dona com voler-la tenir sola com voler
tenir-la amb un home estèril. Si és un problema mèdic el fet que una dona en
una parella heterosexual no aconsegueixi quedar-se embarassada tot i que ella
sigui perfectament fèrtil però ell, per exemple, no tingui els espermatozous
adequats, no és també un problema mèdic el fet que dos òvuls no aconsegueixen
unir-se? No és una qüestió biològica el fet que dos òvuls no es fecundin? O és
que els òvuls decideixen socialment no fecundar-se?
Així, en el fons, l'únic argument que se
sustenta és que no volen que mares solteres ni lesbianes tinguem criatures.
Ara, si una dona soltera es queda embarassada però no vol tenir la criatura
tampoc la deixaran avortar. La reforma de l'avortament, juntament amb aquesta
proposta, evidencien que l'objectiu només és un: restringir el dret al propi
cos de les dones. I només permetre que ens reproduïm amb un home al costat és
una clara discriminació, així com no permetre la interrupció voluntària de
l'embaràs quan la dona així ho vulgui.
Com a feministes, entenem que aquesta és una discriminació més cap a les dones. Volem que les dones puguem decidir quan, com i ens quines circumstàncies volem tenir una criatura. Volem que lesbianes i dones solteres puguem accedir a la reproducció assistida gratuïtament i a més demanem que no se'ns patologitzi. Lesbianes i dones solteres no tenim perquè accedir a aquests tractaments com si fóssim estèrils i, per tant, no se'ns hauria de medicalitzar ni tractar com si tinguéssim problemes mèdics. Volem protocols que responguin a les nostres necessitats, no equiparar-nos a les parelles heterosexuals i al model de família tradicional.
Prou retallades ideològiques en nom de la crisi!
Cap agressió sense resposta!
Desobediència feminista!
Gatamaula
