Ara fa quasi un mes les companyes del moviment d’Alliberament de Dones del Kurdistan (KJB) van fer una gira per diferents poblacions dels Països Catalans, gràcies a la coordinació de diferents col·lectius feministes, i vam poder conèixer la situació de les dones, la seva lluita i organització al Kurdistan. Després d’aquest enriquidor contacte, les companyes del Kurdistan ens van convidar a les companyes de Gatamaula a participar al “Festivala Jinan” (Festival de les dones), celebrat a la ciutat Dortmund a Alemanya.
Durant les jornades
del festival vam poder assistir a la
xerrada de Dona i resolució de conflictes, on van participar dones del moviment
Kurd i una companya d’Euskal Herria. Però allò que més ens va impactar, va ser
l’aportació d’una de les Mares per la Pau (col·lectiu de mares preses polítiques,
mortes en combat i desaparegudes), que va fer una crida a la participació
activa i a la organització de dones i homes en la lluita per l’alliberament
social i nacional del Kusdistan. Cal remarcar que el públic estava format
majoritàriament de dones de totes les edats, i ens vam adonar que les mares de
les lluitadores, no són sols patidores del conflicte, sinó que són subjectes
actives de la lluita.
Paral·lemant,
l’intercanvi i converses durant tot el festival amb membres de diferents fronts
de lluita del moviment de dones, no va ser menys interessant. Així doncs, vam
poder parlar amb l’organització juvenil i estudiantil de noies, així com també
periodistes, o dones que promouen la dinamització cultural i tradicions del
kurdes a través de la cuina, els vestits, la llengua, la cançó, la dansa,
etcètera.
Entre tot aquest
conglomerat de dones vam topar-nos amb un home molt especial. Un home que es
declarava orgullós de la contribució de la seva filla, Leyla Saylemez, assassinada
l’any passat a París, juntament amb Fidan Dogan i Sakine Cansiz. Emocionat, el
pare de Leyla ens va dir que les havien mort no només per ser kurdes sinó per
ser dones, que no havia estat només un atac al poble kurd, sinó a totes les
dones. “Les dones al Kurdistan són la garantia de la transformació social, ja
que són elles les que estan a primera
línia de front vetllant i lluitant per l’alliberament de les dones i per tant
de tot el poble kurd. I, és molt important que nosaltres (homes i dones) fem
saber la veritat, i fem saber també el veritable paper del moviment de dones al
Kurdistan, i el seu paper principal en la lluita kurda. Sense les dones un
Kurdistan democràtic, solidari i de totes les persones no serà possible. I la
Leyla, la Sakine i la Fidan han d’esdevenir un símbol de lluita”. El pare se
sentia molt orgullós de la seva filla, de la seva contribució política al
moviment i ala revolució, tot i haver perdut la Leyla de manera brutal i
injusta per part d’estats capitalistes i opressors. “El meu cor és ple de
dolor, però estic feliç que la meva filla visqui en vosaltres, que sigui el
vostre referent, que sigueu aquí avui”. Ens va dir.
Recordarem sempre
aquestes paraules, que ens van fer adonar-nos que no estem soles, que la lluita
de les dones i dels pobles oprimits és una i és la mateixa, i que lluitant per
l’alliberament als Països Catalans, lluitem per l’alliberament de totes les
dones del món.
Fidan, Sakine,
Leyla: sou exemple! Sou les dones referent que ens han estat negades,
l’esperança de que hi ha futur, i les ganes de continuar lluitant per una
societat feminista! Totes les dones del món i en general totes les persones
revolucionaries, us hem d’agrair molt, també ens heu fet més lliures a
nosaltres. El nostre agraïment serà la lluita!
Finalment la delegació
de dones catalanes vam participat en l’acte polític on vam llegir el un missatge de solidaritat. Així doncs, vam
mostrar el nostre total suport des del feminisme del poble català a continuar avançant en la lluita per
l’alliberament del poble kurd, i vam mostrar-los tot el suport a la importància
que en te la lluita de les dones en el moviment per la vertebració del
confederalisme democràtic. Encara que les dones kurdes i les dones catalanes,
compartim la opressió patriarcal e imperialista, el que ens uneix de veritat és
el anhel per la llibertat com a dones de pobles oprimits. El nostre dia
arribarà i serem dones lliures en una terra lliure!